La història 

Mil cent anys d'història

El nom de Manresa apareix documentat per primera vegada l'any 889. A partir de mitjans del S. X hom ja troba referències al comtat de Manresa, un comtat sense comtes que responia una finalitat militar i de repoblació: les terres centrals havien esdevingut pràcticament despoblades a causa dels enfrontaments amb els musulmans de Lleida. A la primera meitat del segle XIV, Manresa visqué una època daurada en els àmbits demogràfic, econòmic i urbanístic, amb obres religioses i civils tan importants com la Seu, l'església del Carme, el Pont Nou o la Sèquia. Alguns historiadors han xifrat la població de Manresa a la segona meitat de segle XIV en uns 3.000 habitants.

Els segles posteriors foren d'un creixement lent, seguint la tendència general de Catalunya que va entrar en una etapa de decadència respecte a altres terres peninsulars. Guerres civils, epidèmies, problemes dinàstics... Hom destacaria, com a un fet que posteriorment tindria una forta trascendència, l'estada a Manresa de Sant Ignasi de Loiola els anys 1522-23.

L'esplendor de la ciutat com a tal es recuperaria al segle XIX. Després d'uns inicis de centuria marcats per la Guerra del Francès, en que Manresa hi tingué un paper destacat (crema del paper segellat i batalla del Bruc, 1808), la ciutat va aconseguir consolidar-se com un dels centres industrials tèxtils més importants de Catalunya. La ciutat es va eixamplar ràpidament al voltant de les carreteres de Vic i de Cardona, i també del nou Passeig de Pere III. L'any 1892, l'Assemblea Catalanista aprovà al saló de sessions de l'Ajuntament les Bases de Manresa, primera plasmació escrita dels objectius polítics del catalanisme.

Els primers anys del segle XX van viure un fort creixement de la mobilització política i social a la ciutat. Durant el breu període de la segona república (1931-36), es van construir importants obres públiques de caire sanitari, educatiu i cultural. Després de la guerra civil, la ciutat va viure uns anys difícils però va reprendre el camí del creixement econòmic i va entrar en una llarga fase d'expansió urbanística, causada en gran part per l'afluència d'immigrants del sud d'Espanya. A partir de 1979, els ajuntaments democràtics han treballat per embellir la ciutat i dotar-la dels equipaments públics necessaris. L'any 1989, Manresa va celebrar el milcentenari de la seva existència com a ciutat, una llarga i densa experiència històrica que determina el seu tarannà i li permet encarar el futur amb confiança.

El patrimoni

Manresa té un patrimoni cultural antic, divers i rellevant: les muralles i les esglésies medievals, els edificis barrocs i les fàbriques i cases d'estil modernista, les escultures, les façanes dels carrers i les places del Centre Històric... Tots aquests elements fan de Manresa una ciutat singular, atractiva i amb caràcter.

La ciutat va néixer a partir del recinte emmurallat i primitiu del Puigcardener. Des del segle X fins al XV va viure una activitat econòmica tan gran que va fer expandir el seu territori fora les muralles i ampliar en dues ocasions els seus murs entre el segles XII i XIV. Aquest és l'anomenat Segle d'Or Manresà, durant el qual es construïren grans obres, com la Seu, una de les esglésies gòtiques més rellevants de Catalunya, o la Sèquia de Manresa, una meravella de l'enginyeria medieval encara en funcionament.

Altres episodis històrics han tingut lloc a Manresa, com l'estada de Ignasi de Loiola al seu pas cap a Terra Santa, amb la qual hi ha diversos elements patrimonials relacionats com ara La Cova, la Capella del Rapte o el Pou de la Gallina, la Guerra de Successió o la rebel·lió contra l'exèrcit Napoleònic l'any 1808, fets en els quals Manresa va tenir un paper rellevant tot i que en va patir severes conseqüències. 
També representen conjunts de gran rellevància els elements vinculats al patrimoni industrial i les edificacions d’estil modernista, testimonis d’una etapa floreixent de Manresa, quan la ciutat va esdevenir un dels principals nuclis industrials del país.

Aquesta evolució històrica ha deixat traces ben visibles en la ciutat actual que configuren el nostre patrimoni arquitectònic, arqueològic i paisatgístic. Alhora, però, i no sense menys valor, tenim un valuós patrimoni moble i documental, que s'estudia i conserva als nostres arxius i museus.

Manresa compta també amb un ric patrimoni immaterial que inclou totes aquelles manifestacions festives, musicals, tradicionals i populars que són pròpies de la comunitat de la que formem part i que es preserven gràcies a l'activitat de nombroses entitats i institucions que les mantenen vives i ben actives.
Tot aquest conjunt esdevé un patrimoni col·lectiu que constitueix un veritable valor afegit per la comunitat i un important atractiu turístic. Un patrimoni que cal estudiar i conservar per a transmetre'l a les generacions futures en les millors condicions. Manresa compta amb programes de recerca, protecció i difusió del patrimoni i amb nombroses institucions preparades per a desenvolupar aquesta tasca de recerca, recuperació i conservació del patrimoni històric i cultural de la ciutat.